Mostra totes les entrades de enraonar

CÀNCER: D’on venim i cap a on anem? Per Laia Bonjoch, Investigadora. Membre de Grups de Recerca Oncològica.

El seu nom encara fa basarda.

Preferim parlar de “llarga i penosa malaltia”.

Tanmateix, més de 100.000 catalanes i catalans viuen airosos l’experiència d’haver superat la contesa.

I, fins i tot, relaten el tomb vital que aquesta victòria els ha suposat.

El càncer ens segueix fent molt de respecte.

Hi ha, però, molts investigadors/es i molta energia resolts a esbrinar els secrets malèvols

que originen i metastasien el comportament anòmal de les cèl·lules corporals.

Dijous vinent comptarem amb el magisteri excepcional

de la investigadora, Dra. Laia Bonjoch.

Ella ens ha volgut fer un doble favor: reemplaçar generosament l’absència insospitada del Dr. Daniel Closa, el qual havia d’haver desenvolupat aquesta temàtica, i il·lustrar-nos en base als seus coneixements i experiència.

Li restarem doblement agraïts.

Dia 20 de febrer, a les 18 hores,

a l’Auditori de la residència La Mallola,

CÀNCER: D’on venim i cap a on anem?

Per Laia Bonjoch, Investigadora. Membre de Grups de Recerca Oncològica.

 

Per terres del Nil Blau. Mites i llegendes de l’antiga Etiòpia. Per Toni Arbonés, Periodista i viatger.

Afortunats els que han pogut contemplar la majestuositat del Nil egipci i navegar per les seves aigües terroses!

Hom no sap cap a on adreçar la mirada i l’admiració: si cap el riu immens del qual no s’albira on comença i on acaba o cap a les voreres verdoses i fèrtils -un Nil verd- que fan del desert un jardí ple de vida. Continua la lectura de Per terres del Nil Blau. Mites i llegendes de l’antiga Etiòpia. Per Toni Arbonés, Periodista i viatger.

Crònica d’un aniversari: 2010-2020.

Esplugues, 16 de gener de 2020

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Notícia de referència:

 L’Aula Universitària del Baix Llobregat celebra el seu 10è aniversari!

 10 anys?   Quan una noia o un noiet fan els 10 anys, la celebració familiar s’assembla molt a l’obertura d’una sinfonia atapeïda de somnis prometedors i d’esperances il·lusionades. Quan una institució -com l’Aula Universitària- celebra els 10 anys, en canvi, la festa resulta més propera al gaudi de la collita pròspera o la verema venturosa.

Què celebrar?

Que l’Aula Universitària, en 10 anys, s’ha guanyat un lloc de prestigi i d’estima entre les entitats culturals d’Esplugues i Sant Just Desvern. I estem molt contents i ho volem festejar!

Que moltes persones d’aquestes poblacions i de més lluny, reconeixen que, si és dijous, quan s’apropen les 18 hores, ja han automatitzat l’hàbit d’enfilar -plogui o nevi- cap a l’Auditori de la Residència La Mallola. Saben ben bé que trobaran un espai de formació, de debat, de companyonia molt falaguer.

No hi ha dubte i no farem ara un galeig de modèstia: si fem la vista enrere, tot son raons de satisfacció, de ratificar que la feina ha estat ben feta.

Fa 10 anys, engrescats certament, però també plens de basarda, vàrem fer córrer la consigna: “Els dijous, cultura a La Mallola”. i el dijous, dia 16 de gener, el President de l’Aula -José Ramón García del Río- va poder afirmar en el seu parlament: ”Durant aquests 10 anys, cap dijous s’ha deixat de fer l’activitat cultural programada, al nostre Auditori”. S’han impartit conferències; s’han tractat tots els temes d’actualitat i d’interès formatiu; s’ha portat el professorat que millor podria impartir la docència de la seva especialitat; s’han organitzat sortides culturals a llocs atractius; s’han fet exposicions artístiques dels nostres socis i amics… i, segurament, l’aspecte més valorable, s’ha establert un tarannà amistós, familiar, de proximitat afectiva entre totes i tots els que sovintegem l’Aula Universitària.

I qui és l’Aula Universitària? Bona pregunta!

L’Aula som totes i tots els qui ens sentim vinculats a aquest projecte cultural col·lectiu que entre tots fem realitat. L’Aula Universitària és la gent que el dia 16 de gener vàrem brindar per l’èxit del 10è aniversari i totes i tots els que, per alguna raó, no pogueren compartir aquesta alegria. L’Aula és la Junta Directiva; és la sala plena de gent cada dijous; és el recordatori de la sessió del dijous (la qual s’envia en començar la setmana); és el conjunt del professorat que imparteix la docència; és el somriure i la salutació que intercanviem els dijous, abans o després de la classe; és la Fundació Casal dels Avis d’Esplugues, que ens presta l’Auditori i els seus treballadors ens ajuden a que tot vagi el millor possible; és l’ambient obert, interessat, crític, relaxat, respectuós, tolerant, universitari, que impregna la sala durant les conferències; és la protecció i el suport que ens donen els Ajuntaments d’Esplugues i Sant Just Desvern, que faciliten que les quotes de participació no s’hagin incrementat en aquests 10 anys… Seguim? Tot això i més és el que volem sigui l’Aula Universitària.

I què va passar el dijous, 16 de gener?

Volíem que fora com un dijous qualsevol i volíem que fora un dijous especial. I la sensació general va ser que, entre totes i tots, vàrem fer un dijous qualsevol molt especial. Un punt de solemnitat i, al mateix temps, molt familiar. Varen venir i intervenir autoritats municipals i acadèmiques -agraïm la participació de la regidora d’Educació de l’Ajuntament d’Esplugues, Montse Pérez, de la regidora d’Acció Social de l’Ajuntament de Sant Just, Gina Pol, de la Presidenta de l’Associació d’Aules d’Extensió Universitària de Catalunya, Muntsa LamúaI i això sí, al final de la jornada, volíem brindar pels 10 anys d’Aula Universitària! La Junta va pensar en una sessió i en una professora, artista i cuinera, Miracle Serra, que aportés la dosi precisa d’art -es va inaugurar una preciosa exposició de pintura seva, de títol “Mengem-nos l’art”-, de docència -la conferència va adoptar el format de col·loqui, entre Miracle Serra i la periodista i regidora Gina Pol, sobre art, cuina, família i vida, molt formativa- i, per acabar-ho d’adobar, de miracle gastronòmic -per tal d’acompanyar el brindis, la Miracle va elaborar tals i tan abundants i variades mostres d’art culinari, que les i els alumnes de l’Aula Universitària no vàrem tenir més alternativa que menjar-nos-les-. Una forma molt encertada d’arrodonir un dia acadèmic que venia anunciat com “Mengem-nos l’art”.

I després, què?

Ens resta agrair la participació activa de totes les persones, amigues i amics de l’Aula Universitària del Baix Llobregat -de les que varen venir i de les que no pogueren, de les d’Esplugues, de Sant Just i les de poblacions veïnes- i l’ajuda de totes les persones i institucions que faciliten que l’Aula pugui desenvolupar la seva funció social i cultural.

Ens resta expressar el nostre compromís de continuar oferint molts anys més un servei de formació, de qualitat i d’amistat a tots els nostres conciutadans.

I, finalment, ens resta convidar a totes les persones d’Esplugues, de Sant Just i del Baix Llobregat que encara no ens coneixen, a participar i involucrar-se a les activitats de l’Aula Universitària. Trobaran la informació adient de cada setmana a El Pont (Esplugues) o al Butlletí (Sant Just). Seran sempre benvingudes i es trobaran reconegudes i com entre amics. El futur proper de l’Aula Universitària serà, com a mínim, tan engrescador com el que ha estat aquests primers 10 anys!

Josep Lluís Barrasa

 Membre de la Junta Directiva d’AUGGE 

 

Mengem-nos l’Art per Miracle Serra, Cuinera i pintora i Gina Pol, periodista i regidora de Sant Just Desvern

Ja portem 10 anys!

Però, no va ser ahir quan vàrem iniciar la gran aventura?

Entre totes i tots -venint del nord i del sud, d’Esplugues, de Sant Just i d’altres poblacions del Baix Llobregat- hem creat un centre de nivell universitari, obert al pensament, al debat. a l’actualitat i a la comunicació interpersonal. Continua la lectura de Mengem-nos l’Art per Miracle Serra, Cuinera i pintora i Gina Pol, periodista i regidora de Sant Just Desvern

100 anys de la BAUHAUS. Per Imma Fontanals.

Amigues i amics de l’Aula Universitària:

Abans de res, com a ciutadans d’Esplugues, Sant Just Desvern i altres viles veïnes, ens afegim al rebuig generalitzat que ha provocat el recent doble assassinat masclista que hem patit a Esplugues. I desitgem que mai més es torni a repetir un cop tan dolorós per a tothom!

LA JUNTA
Iniciem el trimestre, havent començat ja l’any 2020.

A més, enguany celebrarem el desè aniversari de la nostra Aula!
Déu n’hi do!10 anys fent cultura, fent formació i fent amistat! serà continuar oferint sessions formatives d’actualitat i qualitat al llarg de tot el curs. Continua la lectura de 100 anys de la BAUHAUS. Per Imma Fontanals.

Canvi climàtic. Els efectes del canvi global. Per Jaume Marlès.

S’està celebrant aquests dies a Madrid el Congrés de l’ONU sobre el canvi climàtic.

Per aquesta raó , el Professor Marti Boada no podrà venir dijous a impartir la lliçó anunciada, ja que el reclamen al Congrés .

Vindrà en Jaume Marlès, membre del seu equip, enginyer agrícola i ambientòleg de la UAB, el qual no per més jove és menys competent sobre la matèria. Continua la lectura de Canvi climàtic. Els efectes del canvi global. Per Jaume Marlès.

Ramon Casas. Per Sebastià Sánchez Sauleda.

Segurament, pocs varen poder viure  tot el que representà l’arribada del modernisme
amb la intensitat que ho va fer Ramon Casas.
És reconegut com el més gran pintor modernista català i un dels màxims impulsors del moviment.
Dijous vinent, de la mà d’un bon coneixedor de l’època, de la vida i de l’extensa obra de Ramón Casas, podrem saber una mica més d’aquest artista.
Dia 5 de desembre, a les 18 hores,
a l’Auditori de La Mallola,
Ramon Casas.
 
Per Sebastià Sánchez Sauleda.

Machu Picchu. L’imperi dels Inques. Per Ariadna Baulenas, Directora de Cultures Americanes Antigues.

Amb l’arribada de Pizarro i els seus pocs homes -comptant amb l’ajuda inestimable dels cavalls, les armes de foc i les guerres fratricides- s’esfondrà l’imperi de l’Inca Atahualpa.

Quatre segles més tard, es trobà Machu Picchu, la “vella ciutat”, en llengua quechua.

Quins secrets ens amaga Continua la lectura de Machu Picchu. L’imperi dels Inques. Per Ariadna Baulenas, Directora de Cultures Americanes Antigues.

Viatge al centre de la Via Làctia. Per Carme Jordi, professora de la UB i astrònoma

 

Diu el mite que Hèracles, malgrat ser fill de Zeus, només podria ser immortal

si mamava dels pits d’Hera, la deessa esposa de Zeus.

Hera, però, estava molt disgustada i gelosa.

Hermes -el missatger dels déus-, mentre ella dormia, va posar el nen a la falda d’Hera perquè s’alletés amb llet divina. Continua la lectura de Viatge al centre de la Via Làctia. Per Carme Jordi, professora de la UB i astrònoma

La conquesta d’Amèrica. Llums i ombres. Conferència del Professor Antonio Espino.

Escrivia, entusiasmat el poeta Lope de Vega interpretant les gestes d’Hernán Cortés:

“Di a España triunfos y palmas con felicísimas guerras.

Al rey, infinitas tierras y a Dios, infinitas almas”.

I el premi Nobel, Octavio Paz:

“La Conquista fue una violación, no solamente en el sentido histórico, sino en la carne misma de las indias”. Continua la lectura de La conquesta d’Amèrica. Llums i ombres. Conferència del Professor Antonio Espino.