Arxiu de la categoria: Xerrades

Crònica d’un aniversari: 2010-2020.

Esplugues, 16 de gener de 2020

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Notícia de referència:

 L’Aula Universitària del Baix Llobregat celebra el seu 10è aniversari!

 10 anys?   Quan una noia o un noiet fan els 10 anys, la celebració familiar s’assembla molt a l’obertura d’una sinfonia atapeïda de somnis prometedors i d’esperances il·lusionades. Quan una institució -com l’Aula Universitària- celebra els 10 anys, en canvi, la festa resulta més propera al gaudi de la collita pròspera o la verema venturosa.

Què celebrar?

Que l’Aula Universitària, en 10 anys, s’ha guanyat un lloc de prestigi i d’estima entre les entitats culturals d’Esplugues i Sant Just Desvern. I estem molt contents i ho volem festejar!

Que moltes persones d’aquestes poblacions i de més lluny, reconeixen que, si és dijous, quan s’apropen les 18 hores, ja han automatitzat l’hàbit d’enfilar -plogui o nevi- cap a l’Auditori de la Residència La Mallola. Saben ben bé que trobaran un espai de formació, de debat, de companyonia molt falaguer.

No hi ha dubte i no farem ara un galeig de modèstia: si fem la vista enrere, tot son raons de satisfacció, de ratificar que la feina ha estat ben feta.

Fa 10 anys, engrescats certament, però també plens de basarda, vàrem fer córrer la consigna: “Els dijous, cultura a La Mallola”. i el dijous, dia 16 de gener, el President de l’Aula -José Ramón García del Río- va poder afirmar en el seu parlament: ”Durant aquests 10 anys, cap dijous s’ha deixat de fer l’activitat cultural programada, al nostre Auditori”. S’han impartit conferències; s’han tractat tots els temes d’actualitat i d’interès formatiu; s’ha portat el professorat que millor podria impartir la docència de la seva especialitat; s’han organitzat sortides culturals a llocs atractius; s’han fet exposicions artístiques dels nostres socis i amics… i, segurament, l’aspecte més valorable, s’ha establert un tarannà amistós, familiar, de proximitat afectiva entre totes i tots els que sovintegem l’Aula Universitària.

I qui és l’Aula Universitària? Bona pregunta!

L’Aula som totes i tots els qui ens sentim vinculats a aquest projecte cultural col·lectiu que entre tots fem realitat. L’Aula Universitària és la gent que el dia 16 de gener vàrem brindar per l’èxit del 10è aniversari i totes i tots els que, per alguna raó, no pogueren compartir aquesta alegria. L’Aula és la Junta Directiva; és la sala plena de gent cada dijous; és el recordatori de la sessió del dijous (la qual s’envia en començar la setmana); és el conjunt del professorat que imparteix la docència; és el somriure i la salutació que intercanviem els dijous, abans o després de la classe; és la Fundació Casal dels Avis d’Esplugues, que ens presta l’Auditori i els seus treballadors ens ajuden a que tot vagi el millor possible; és l’ambient obert, interessat, crític, relaxat, respectuós, tolerant, universitari, que impregna la sala durant les conferències; és la protecció i el suport que ens donen els Ajuntaments d’Esplugues i Sant Just Desvern, que faciliten que les quotes de participació no s’hagin incrementat en aquests 10 anys… Seguim? Tot això i més és el que volem sigui l’Aula Universitària.

I què va passar el dijous, 16 de gener?

Volíem que fora com un dijous qualsevol i volíem que fora un dijous especial. I la sensació general va ser que, entre totes i tots, vàrem fer un dijous qualsevol molt especial. Un punt de solemnitat i, al mateix temps, molt familiar. Varen venir i intervenir autoritats municipals i acadèmiques -agraïm la participació de la regidora d’Educació de l’Ajuntament d’Esplugues, Montse Pérez, de la regidora d’Acció Social de l’Ajuntament de Sant Just, Gina Pol, de la Presidenta de l’Associació d’Aules d’Extensió Universitària de Catalunya, Muntsa LamúaI i això sí, al final de la jornada, volíem brindar pels 10 anys d’Aula Universitària! La Junta va pensar en una sessió i en una professora, artista i cuinera, Miracle Serra, que aportés la dosi precisa d’art -es va inaugurar una preciosa exposició de pintura seva, de títol “Mengem-nos l’art”-, de docència -la conferència va adoptar el format de col·loqui, entre Miracle Serra i la periodista i regidora Gina Pol, sobre art, cuina, família i vida, molt formativa- i, per acabar-ho d’adobar, de miracle gastronòmic -per tal d’acompanyar el brindis, la Miracle va elaborar tals i tan abundants i variades mostres d’art culinari, que les i els alumnes de l’Aula Universitària no vàrem tenir més alternativa que menjar-nos-les-. Una forma molt encertada d’arrodonir un dia acadèmic que venia anunciat com “Mengem-nos l’art”.

I després, què?

Ens resta agrair la participació activa de totes les persones, amigues i amics de l’Aula Universitària del Baix Llobregat -de les que varen venir i de les que no pogueren, de les d’Esplugues, de Sant Just i les de poblacions veïnes- i l’ajuda de totes les persones i institucions que faciliten que l’Aula pugui desenvolupar la seva funció social i cultural.

Ens resta expressar el nostre compromís de continuar oferint molts anys més un servei de formació, de qualitat i d’amistat a tots els nostres conciutadans.

I, finalment, ens resta convidar a totes les persones d’Esplugues, de Sant Just i del Baix Llobregat que encara no ens coneixen, a participar i involucrar-se a les activitats de l’Aula Universitària. Trobaran la informació adient de cada setmana a El Pont (Esplugues) o al Butlletí (Sant Just). Seran sempre benvingudes i es trobaran reconegudes i com entre amics. El futur proper de l’Aula Universitària serà, com a mínim, tan engrescador com el que ha estat aquests primers 10 anys!

Josep Lluís Barrasa

 Membre de la Junta Directiva d’AUGGE 

 

Sortida cultural a Ceret, el divendres, 4 d’Octubre

Aquest any iniciarem el curs 2019-2020 amb un acte ben especial:
El curs passat no la vàrem poder fer per raons meteorològiques:
aquell dia, tal com s’havia anunciat, va ploure tot el dia.
Així, doncs, us adjuntem el programa de la sortida amb els horaris i la ruta.
Tindrem un guia que ens farà gaudir  d’una visita històrico-turística per la ciutat
i farem una visita al reconegut Museu de Ceret, amb una exposició temporal de l’obra d’André Massons (déu-n’hi-do el que ens ha costat reservar les entrades!).
A la tarda, sortirem cap a Ventalló. passejarem i visitarem el Museu de la Fundació Parramón.
Apa! Ara toca fer les inscripcions com es va fer la darrera vegada!
Compte! Les conferències no començaran fins el dijous, 10 d’octubre.
Per tant, l’Auditori restarà tancat fins llavors.
Podreu fer les inscripcions contestant a aquest correu i efectuant l’ingrés per banc
o bé, anant ala matins a  la recepció de la Residència La Mallola,  demanar per Olga
i efectuar allà tot el tràmit.
Per qualsevol consulta o dubte,
podeu trucar al tel. 607.220.360, 639.345.441 i 93.371.71.60.

Ceret mostra tots els mites d’André Masson

El Museu d’Art Modern repassa amb 131 obres la trajectòria del pintor surrealista francès, que va fer estada a Ceret i a Tossa

Ceret mostra tots els mites d’André Masson

Ara fa 100 anys, André Masson (1896-1987) va arribar al poble de Ceret, on va viure durant dos anys, entre el 1919 i el 1920. Un segle després, per commemorar aquella estada, el Museu d’Art Modern de Ceret ha organitzat una exposició dedicada al pintor francès que, amb el títol André Masson, una mitologia de l’ésser i de la natura, permet descobrir i contemplar la seva evolució i els diferents estils i tècniques que va utilitzar a través de 131 obres.

L’exposició comença amb els primers quadres de Masson, on es pot veure la influència del cubisme i del surrealisme en la seva obra. “Se l’ha etiquetat com a surrealista perquè va ser la seva etapa més llarga, però el cert és que va començar dins el cubisme, i en els primers quadres creua les dues vessants: veiem una part surrealista barrejada amb influències del cubisme”, diu la directora del Museu d’Art, Nathalie Gallisot, cocomissària de la mostra juntament amb l’historiador de l’art Jean-Michel Bouhours. Gallisot també destaca la gran influència que va tenir l’obra de Friedrich Nietzsche en les seves creacions.

En aquesta primera etapa i influenciat pels surrealistes, el pintor també va jugar amb els automatismes i va intentar traspassar a la pintura el dibuix automàtic. Però, segons Gallisot, Masson deia que “no es pot ser surrealista cada dia” i estava més interessat en la pintura dels sentiments que no en la pintura dels somnis. A més, tenia por de quedar-se estancat i per això al llarg de la seva vida va experimentar amb diferents tècniques i nous materials.

Per exemple, amb la sorra, que és el material que va utilitzar en un dels quadres que més va marcar la seva vida, segons la directora del museu, Les cerfs-volants, del 1927, una obra que va fer repartint cola adhesiva a la tela i tirant-hi sorra per sobre. “S’adona que no és ell qui ho fa, sinó que és l’atzar, i això ja li interessa més. I partir d’aquí explora el nou camí”. De fet, els únics punts en comú de tota la seva obra són la natura, “que hi juga un paper fonamental”, i també la mitologia, “perquè considera que és més interessant per entendre l’ésser humà que no pas la realitat”, assegura la comissària.

El 1934 André Masson decideix marxar de França i viatja fins a Tossa de Mar (Selva), on troba un indret inspirador i estimulant per al seu art. “Hi havia molts artistes i un ambient molt propici per desenvolupar-se” . Per a la directora del museu, les obres d’aquesta etapa de l’artista són les més importants que hi ha exposades perquè “reflecteixen la unió de la vida personal i la vida del pintor, i diuen molt d’ell”. Els quadres d’aquest període són a la sala principal.

En aquestes obres es veu com juga amb la natura, els segadors i la tauromàquia. Per exemple, a Le faucheur (1934) pinta un segador “que no saps si representa la mort o un home del poble”. O a Sierra aragonaise (1935-1936) s’inspira en la història de Don Quixot i es veuen unes muntanyes vermelles amb un molí de vent que té unes aspes que semblen flames. “¿És vermell per la sang o pel sol? ¿Les flames són de foc o del sol?”, es pregunta Gallisot sense trobar una resposta que només podria donar l’autor.

A l’exposició -oberta fins al 27 d’octubre- també es poden veure els quadres que l’artista va pintar dedicats a la tauromàquia, com Les insectes matadors i Corrida (imaginaire), totes dues del 1936. “En aquella època no estan a favor o en contra dels toros, sinó que els interessa el ritual. De fet, és un tema que fascina molts artistes”, comenta la comissària. En aquests quadres també es pot veure la influència del moment polític que es vivia a Catalunya, a les portes d’una Guerra Civil. Masson s’aproxima als republicans, a qui ajuda dibuixant cartells i pancartes. Tot i això decideix marxar abans que comenci la guerra perquè no en vol viure una altra -va lluitar a la Primera Guerra Mundial- i torna al seu país natal. Però a França també es viuen moments molt tensos, i Masson es refugia primer a Martinica i, més tard, als Estats Units, on esdevindrà una influència per a l’impressionisme americà.

Un dels quadres més rellevants d’aquest periode és Le Labyrinthe, del 1938, amb el qual fa “una introspecció més profunda, busca què hi ha dins de l’home”, segons la directora, que també assenyala que en l’etapa nord-americana se sent molt atret per la pintura i cultura xineses, cosa que es reflecteix en les obres. La mostra finalitza amb dues sales de projeccions: una repassa els dibuixos eròtics de Masson i l’altra la manera com creava les seves obres.

L’exposició, doncs, permet veure l’evolució d’un artista que sempre va buscar noves tècniques, estils i motius per expressar-se a través de l’art.

Sortida cultural a Céret (Catalunya Nord) i Ventalló

Divendres, dia 4 d’Octubre de 2019

Programació:

 A les 7,30: Sortida davant de l’Ajuntament d’Esplugues.

A les 7,40 – 7,45: Aturada davant la benzinera de Sant Just Desvern.     

Cap a les 10 hores – Arribada a Ceret

A les 10: Visita guiada a la vila de Ceret.

Ceret és una ciutat, avui francesa, de la Catalunya del Nord, capital de la comarca del Vallespir.

Se la coneix popularment com “la capital de la cirera”, per la important producció d’aquesta fruita.

De 12 hores 13’30 : Visita al Museus de Beaux- Arts.

Creat amb la col·laboració de Pablo Picasso y d’Henri Matisse

S’inaugurà el 1950.

L’exposició està dedicada al pintor surrealista André Massons ( us adjuntem un resum fet per el diari Ara )

Així mateix, en la col.lecció permanent hi ha obres de Georges Braque, Joan Brossa, Tom Carr, Marc Chagall, Salvador Dalí, Pablo Gargallo, Juan Gris, Auguste Herbin, Max Jacob, Pinchus Krémègne, Aristide Maillol, Manolo, Albert Marquet, Henri Matisse, Joan Miró, Chaïm Soutine, Pablo Picasso i Antoni Tàpies, entre d’altres.

La façana del museu va ser dissenyada per Antoni Tàpies.

De 13,30 a les 15 hores : Dinar al restaurant “ LE FRANCE

Tot seguit, partirem cap a Ventalló, a l’Empordà

Cap a les 17: Passeig per Ventalló (Alt Empordà)

 Visita al museu de la Fundació Perramon.

La Fundació Perramon té un museu, que mostra obres d’art contemporani (pintura i escultura).

Obres de Sergi Aguilar, Alfons Alzamora, Jorge Castillo, Modest Cuixart, José Mª Guerrero

Medina, Josep   Guinovart, Xavier Medina Campeny, Enric Pladevall, Miguel Rasero, Josep M.Riera i Aragó, Gino Rubert i Josep M. Subirachs, entre d’altres.

Aquesta visita serà comentada pel guia del museu.

Sortirem de Ventalló en ruta a Esplugues de Llobregat , cap a les 19 hores

Cap a les 21 : Arribada a Sant Just i Esplugues
Preu de la sortida: Socis 45 €.
Preu de la sortida: No socis 50 €
Reservem fins el 23/09/2019 per el socis, a partir d’aquesta data la inscripció es lliure per a tothom fins el 30/09/2019.  A la inscripció s’abonara l’import de la sortida.

Si algú/na té problemes de menjar, per dietes especials, ens ho hauria d’avisar amb antelació, per tal de poder-ho solucionar.

Per Inscripcions: Tfn. 607220360 – 639345441 – 933717160.

També, només als matins, poden fer la inscripció i abonar l’import a la Residència de la Mallola, a recepció demanar per Olga o fer l’ingrés  al compte 00491782562010010112 del Banc Santander. AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITARIA DEL BAIX LLOBREGAT

 

Sortida cultural a Sant Sadurní d’Anoia i Vilanova i la Geltrú

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un viatge apassionant als orígens del cava:

Codorníu és sinònim de la història d’una família de viticultors que es remunta al segle XVI. És l’empresa familiar més antiga d’Espanya i una de les més antigues del món. Actualment compta amb més de 450 anys d’història.

Manuel Raventós, el gran impulsor de Codorníu, va contractar el 1895 a l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch (coetani de Gaudí) per ampliar la bodega. L’edifici que va construir simbolitza la fructífera aliança entre la naturalesa i la tasca humana i és un homenatge de pedra al silenci del cava. Des de 1976 són Monument Històric Artístic i un dels exemples més impressionants de l’arquitectura dedicada a l’elaboració i la criança de vins.

És on, des de fa un segle, les Caves Codorníu realitzen la segona fermentació i criança a una temperatura sempre constant. El 1872, Josep Raventós Fatjó va elaborar cava per primera vegada a Espanya seguint el “Méthode Traditionelle”. I utilitzant raïm autòcton del Penedès: Macabeo, Xarel·lo i Parellada. D’aquesta manera va instaurar una industria complentament nova a la regió i va vincular la marca Codorníu a la història del cava.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Masia d’en Cabanyes és una casa-museu situada al municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf). La masia d’en Cabanyes està dotada d’equipaments soci-culturals i actualment acull també el Centre d’Interpretació del Romanticisme de Manuel de Cabanyes, que difon el llegat dels Cabanyes, alhora que promou el coneixement del moviment Romàntic.

L’any 1975, Joaquim de Cabanyes Ricart, en representació dels seus germans, donà l’edifici de la masia i tots els objectes artístics que contenia, a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, mentre que aquest, es comprometia a conservar-lo, adequar-lo com a equipament cultural i a adquirir la finca que l’envoltava.

El març de 2014 la Generalitat de Catalunya li va atorgar el distintiu de Bé Cultural d’interès Nacional, en la categoria de monument històric, i també va delimitar l’entorn de protecció de l’edifici

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer va ser fundada el 1884 per Víctor Balaguer. Va ser un dels últims ministres de Foment i d’Ultramar. Va proposar el nomenclàtor de l’eixample barcelonès. Escriptor i poeta prolífic. El museu conté obres pròpies i cedides pel Museu del Prado.

Gemma Humet: Cançons d’avui.

GEMMA HUMET , cantant nascuda al 1988, pertanyent a la anomenada “generació mil·lenial”, va créixer en una família educada en la música i la interpretació musical. Als 18 anys abandona la carrera de pianista clàssica i s’enfonsa en el món de la música Jazz.  Comença la seva trajectòria com a cantant de Jazz ingressant en l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya.

Sempre rodejada d’excel·lents músics de renom, (Toti Soler oToni Xuclà, entre d’altres)  la seva veu i la música que interpreta està repleta de sons i aires del Mediterrani.

Cantautora compromesa amb la història recent, ha demostrat una valentia  i fermesa en posar poesia a histories de dolor col·lectiu i individual i envoltar-les d’ esperança.

És una cantautora i solista de gran projecció que ens va oferir un concert ple d’emocions i bellesa.

El passat dia 3 vam tenir l’ocasió de tenir-la en les Aules, on ens va oferir un recital de cançons pròpies, amb una picada d’ullet al seu tio Joan Baptiste Humet, encadenant-les una per una,  amb una prèvia explicació del tema, interpretació que se’ns va fer molt curta.

5 MIRADES AL CAPVESPRE

L’interès per portar endavant aquest projecte, és el resultat de reunir a l’entorn del concepte “Capvespre” a cinc aficionats a la fotografia, deixant que cadascú encari la idea i l’evolució intercanviant opinions i criteris.

Components del grup:

TON GASULL

LLUIS MENOYO

JOSEP PERARNAU

CARLES SERRAIMA

DOLORS VILALTA

Capvespre és un moment, una llum, una sensació, una atmosfera determinada. La llum del cel canvia de color i d’intensitat, des de la posta del sol fins el moment que no hi ha llum i el cel es negre.

Cada fotògraf ha enfocat aquest projecte a la seva manera, escollint la temàtica i la línia de treball que ha considerat més convenient, tot seguint un relat visual.

El resultat final inclou cinc diferents aproximacions al que s’olora, es veu i se sent al capvespre. Cinc mirades personals, cinc maneres d’entendre i explicar, a través de l’objectiu de la càmera, el que és el capvespre.

Totes les fotografies han estat captades a l’entorn de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Sortida cultural a Mollerussa

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El passat dia 27 d’Octubre i tal com estava programat, a les 8 en punt, vam emprendre la sortida cultural a Mollerussa, Castell del Remei i Montfalcó Murallat.

Amb un ambient excel·lent i amb moltes ganes de conèixer-ho tot, previ una parada en el camí per a l’obligat cafè, vam arribar sobre les 10,30 a Mollerussa, directament ens vam anar al Museu Vestits de Paper. Havíem sentit parlar molt, potser teníem una certa idea del que anàvem a veure, però tots nosaltres ens preguntàvem que ens deparava un museu amb vestits de paper, els comentaris de molts de nosaltres a la sortida, “sorprenent, extraordinari, admirable”, un món creatiu, uns dissenys espectaculars, el que els dits hàbils poden arribar a expressar amb un material tan simple com és el paper.
Entre les singularitats de Mollerussa, pot ser la més coneguda és el Concurs de Vestits de Paper que es celebra des de fa 50 anys. El museu és fruit d’aquest concurs, en la actualitat compta amb més de vuitanta vestits exposats.

Amb un excel·lent sabor de boca pel que vam poder veure, ens vam dirigir tot seguit al Museu Casa del Canal, un altre tema, un altre contingut, però altament instructiu, la història de la construcció del Canal des de l’any 1852,

l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell de Mollerussa es un centre d’interpretació dels canvis que va suposar pel territori la construcció d’aquesta infraestructura. Uns canvis que van ser tan paisatgístic com econòmics i socials en una plana que era coneguda com el clot del dimoni, per les seves condicions extremes.

Gràcies al Canal d’Urgell aquesta terra aspra es va convertir en el pulmó verd de Catalunya que rega fins a cinc comarques de la plana de Lleida: la Noguera, l’Urgell, el pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià.

Van haver de passar més de 60 anys perquè els pagesos de la zona aprenguessin a fer funcionar l’aigua del canal d’Urgell i comencessin a produir en l’agricultura de regadiu.

Tot seguit, deixem Mollerussa i ja amb el temps just però a l’hora de dinar, arribem al Castell del Remei, una finca agrícola, que posseeix el celler més antic de Catalunya, amb un castell, un santuari, un petit llac entre vinyes i arbreda i un bon restaurant.

La seva història com a nucli estratègic es remunta a gairebé 2.000 anys d’antiguitat, durant els quals el Castell del Remei s’ha anomenat Choris, Cortis, Torre de Cortesa, Torre de n’Eral, Torre del Bisbe i Torre del Remei. Així mateix, ha estat propietat del Comtat d’Urgell, del Bisbat de Solsona i, fins a principis de la dècada dels anys 80 del segle XX, va pertànyer a la família Girona, representant de l’alta burgesia catalana.

També va ser clau per a la construcció i el desenvolupament del Canal d’Urgell.

Al segle XIX va constituir la major hisenda de regadiu de Catalunya amb la incorporació dels avenços tècnics propis de la Revolució Industrial, que encara es poden observar: un molí, una destil·leria, una boteria per a la criança de vi i una ferreria.

Con ja ens estaven esperant, menjar distesa, conversa agradable i un bon ambient, a les quatre teníem la visita organitzada al celler, així que sense perdre temps vam fer un recorregut per les instal·lacions, molt ben explicada i comentada, al final el qui va voler comprar els excel·lents vins que produeixen ho va fer i com encara ens quedava una mica de temps, vam visitar el Santuari que ens van obrir per a nosaltres.

El temple, obra de l’arquitecte Antoni Fisas Planas, constitueix una significativa mostra del classicisme italianitzant que conté magnífiques pintures murals de l’artista Josep Obiols Palau.

Vàrem passejar bora el llac de la finca, una tarda molt agradable.
Apurant ja el temps, ens vam anar a l’últim lloc a visitar Montfalcó Murallat, aquí la sort no ens va acompanyar, perquè una vegada al peu del mateix la carretera d’accés era tan estreta que l’autocar no va poder pujar, quan puguem en una altra ocasió ens traurem aquesta espina.
I això és tot, vam arribar a origen, ens acomiadem, havent passat tots un dia molt agradable.

I fins la propera sortida.

Sortida cultural a Besalú i Girona

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El passat 13 de Maig, Les Aules vam fer una sortida cultural a la ciutat medieval de Besalú, situada a uns 30 quilòmetres de Girona, vam sortir a les 8 del matí, amb la preceptiva parada discrecional   i a  les 10 estàvem en aquesta població, tot seguit vam iniciar la visita cultural que prèviament havíem contractat amb el Departament Turístic, on vam poder contemplar tota la monumentalitat i bellesa dels seus edificis, hi ha dos aspectes culturals clarament diferenciats, potser el més important el que abasta tota pel que fa a la societat hebrea, amb els seus carrerons, habitatges i sobretot el perfecte estat de conservació de la piscina a on es purificaven segons el seu credo i religió, l’altre aspecte és el purament medieval, amb l’església, el magnífic pont, situat sobre del riu Fluvià i diverses construccions, que la fan molt interessant i atractiva de visitar i recórrer.

Un cop finalitzat el recorregut, vam tenir un temps discrecional per visitar la població, alguns vam fer alguna compra, altres vagarejar a consciència, cal esmentar el bon temps que ens va acompanyar,  i a  les 14 hores ens dirigim al Restaurant Can  Quel, a la mateixa població i  on tots gaudim d’un excel·lent menjar, per la qualitat  d’aquesta , per l’ambient familiar i companyonia de tots els assistents, en fi un matí  complet . 
Després del dinar, sense pressa però sense pausa, vam iniciar el viatge a Girona, on ens esperava la inauguració del Girona en Flors “Temps de les Flors” una bellesa i un regal per als ulls, la quantitat de flors, ornaments, Girona ja de per si és un plaer de visitar, doncs li afegim una exposició floral com la dita que vam tenir l’inmens plaer de contemplar i podem afirma que poques vegades podrem igualar tanta bellesa.

Esgotem  tot el temps que vam poder per poder estar en aquesta ciutat i molt a pesar nostre, va tocar l’hora de tornar a casa.

Exposició de gravats i obres de Ramon Calpe Gimeno

“Tot nen és un artista -deia Picasso-.

El problema rau en seguir sent un artista quan creixes”.

Ramon Calpe ha tingut afició al dibuix i la pintura des de ben petit.

Autodidacta, espontani, creatiu, utilitza moltes formes d’expressió artística-

En pintura, ha fet obra a llapis, aquarel·la, acrílic i oli.

Li atrau enormement la tècnica del gravat.

Així -esperit inquiet- es matriculà el 2008 a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona,

per tal de conèixer la tècnica des de l’ inici, Sap transformar un tronc abandonat

-polint-lo, acaronant-lo, respectant la forma original- en una meravella escultòrica

feta de natura i de gust.

Ramon Calpe ha exposat els seus treballs en diverses ocasions

a Corbera de Llobregat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

4 de maig durant la inauguració

Mostra de ceràmica de Quima Guima

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

QuimaGuima ha presentat quatre escultures de gran format, realitzades a mitjans dels anys noranta amb fang refractari i cuites amb forn de gas a 1280ºC de temperatura.

“Maternitat” i “Penjats” aspres i dòcils al mateix temps, son un homenatge al fang, el material mes abundant de la natura. Un material que ens ha acompanyat al llarg de l’historia i que s’ha emmotllat a les nostres necessitats.

Aquestes dues peces ens parlen de la plasticitat i docilitat del fang que si se’l respecta sempre es deixa modelar.

“La columna dels incompetents” i el “Triomf de la incompetència”, les altres dues obres, parlen de la incompetència, tant de les persones amb alts càrrecs institucionals com de qualsevol persona que no fa be la seva feina.

 

 

Mostra de pintures de Carme Cadena

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dijous 1 de desembre vàrem inaugurar una mostra de pintura de la nostra companya Carme Cadena; exposa una mostra dels seus treballs a l’oli, on podrem contemplar, la varietat de paisatges, bodegons, escenes, totes ells amb una tècnica depurada i amable.