Arxiu de la categoria: 2013-2014

Quan l’art europeu dansa amb els “ballets russos”: 1909-1924

 

La nostra benvolguda professora,  l’Imma Fontanals, ens va donar una conferència totalment inesperada i original. L’art total en l’òpera i els ballets. La renovació i la influència en la societat del seu temps del nou art. Ens va recordar l’exposició que va haver a Caixa Fòrum a on es va veure físicament els vestits, decorats, pintures, etc.

Els Ballets Russos va ser una cèlebre companyia de ballet creada l’any 1907 per l’empresari rus Serguei Diàguilev, amb els millors integrants del Ballet Imperial del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, Des de 1909, fins al 1929, any de la mort  de  Diàguilev, la companyia va influir en totes les arts del moment. La professora Fontanals ens va descriure com va influir en la moda a més de les arts escèniques.

Diàguilev va contar amb obres originals per les seves  representacions de  compositors russos, francesos, espanyols: Mússorgski,  Borodín, Prokófiev, Stravinski, Anton Arenski, Ravel,  Debussy,  Fauré , Richard Strauss, Falla, Albéniz i molts més. Escriptors com Jean Cocteau va treballar com llibretista animat per Diàguilev en la seva creativa innovació de l’art.

En decorats Diàguilev col·laborà amb Leon Bask,  però després de la  guerra, (1914-1918) treballarà amb altres artistes, com Picasso, Matisse, Braque, Utrillo ,  Giorgio de Chirico, Pere Pruna, Josep Maria Sert, Nicholas Roerich, I molts altres.

 

 

Els almogàvers. La Gran Companyia Catalana d’Orient

 

Per el Dr. Salvador Claramunt. Dj 22 de maig del 2014.

Diuen que, en alguns llocs de la Grècia profunda, els més grans, quan volen recriminar alguna malifeta molt, molt grossa, encara avui juren: “Això no ho faria ni un català!”.

El Dr. Salvador Claramunt va fer primer de tot un repàs del nomenclàtor dels carrers de l’Eixample de Barcelona, on es reprodueixen molts dels noms històrics i èpics de la història medieval de Catalunya, entre aquests els de persones i llocs dels fets corresponents a la Gran Companyia Catalana d’Orient o Àlmogàvars.
Bibliografia:
  • Antoni Rubió i Lluch. Diplomatari de l’Orient Català: 1301 al 1409. IEC Barcelona. 800 pàgnes amb 717 documents reproduïts.
  • K.Setton. Los Catalanes en Grecia. Ed. Aymà.

Etimologia: Al-muganar, significa algaravia, els que provoquen algaravies. Almogàver.

Els Almogàvers eren mercenaris contractats per les forces polítiques nobles per a fer ràtzies en territoris enemics. Foren creats com a una força de xoc en temps de Jaume I per a fer incursions armades en territoris de serraïns. Eles seus membres, originàriament, eren catalans, aragonesos i serrans de Conca. Eren forts, prims, ràpids i agosarats.

Com a força de xoc i mercenària anaven allà on els contractaven. Així ens els trobem a l’illa de Sicília a finals del segle XIII, principi del XIV, en el conflicte nobiliari entre els nobles catalans i sicilians contra Carles II d’Anjou. Aquesta guerra va durar vint anys i es va cloure amb la Pau de Caltabellota (31/10/1302). Quan acaba aquesta guerra, els almogàvers ja no tenen feina i es produeix un temps d’espera, d’atur, on fan malifetes per Sicília. No sabien estar-se quiets. Sis mil homes armats i actius no podien estar ociosos.

Pere III el Gran té quatre fills, dels quals li sobreviuen tres. Un hereta Catalunya-Aragó, un altre Mallorca-Catalunya Nord i un altra els regnes exteriors de Malta i Sicília. Catalunya i França lluiten per l’expansió territorial i política per la Mediterrània. En aquesta lluita, hi havien forces conflictes. Els nobles volien posseir terres, títols i homes.

És llavors que el regent de Bizanci els crida a prop seu per lluitar contra els turcs. És en aquest moments que neix la seva estela de fama i desprestigi. Era l’any 1303. El seu cap, aleshores Roger de Flor, italià, té un contracte per als seus sis mil homes. Els caps d’origen Italià foren: Roger de Flor, Corberan d’Alet i Ferran d’Aunés. Els Catalans foren Ramon Muntaner (mestre racional i cronista de l’host) i Ferran Ximenis d’Arenós.

Abril a Setembre del 1303: primera incursió a Turquia.  Posteriorment Bernat de Rocafort porta mil dos-cents homes més, així com Berenguer d’Entença hi arriba amb cinc-cents més.

Quan arriben comencen a saquejar ciutats, amigues i enemigues. El rei bizantí s’adona de seguida del problema que té. Milers d’homes famèlics d’acció diner fàcils. Els envia a Turquia. Però en una d’aquestes, el fill del rei Andrònic II, Miquel IX, fa matar a Roger de Flor. Aquesta mort es produeix en un sopar amb la noblesa bizantina, que l’enverina. Els seus homes, fidels al seu cap, inicien l’anomenada “venjança catalana”, on durant uns quant anys aniran saquejant ciutats i més ciutats, des de la base militar de la ciutat de Gallipolis, a l’estret del Bósfor.

En aquests moments, la Companyia Catalana, es desentén dels seus caps nobles metropolitans de Sicília, i van per lliures. Són saquejadors que busquen el botí fàcil i ràpid, creant una estela de pànic i terror ben documentada i real. Arriben a saquejar els monestirs del Mont Athos a Grècia.  Més endavant la Companyia es retira a successivament a Casseràdia, Macedònia i Focea.  Els seus caps militars, Entença i Rocafort són assassinats al castell de Calàbria pel rei de Nàpols (francès).

El 13/3/1311 es produeix la batalla de Cefis on es constitueix davant d’Atenes el Ducat Català d’Atenes. Aquest ducat, encara que nominalment és vinculat a Catalunya, és independent en tots sentits.  Amb un període d’un segle, aquesta força s’anà perdent fins a desaparèixer definitivament a mitjans del segle XIV.

Avui en dia perdura a Grècia la dita que pretén fer por als més xics: “Sinó vas a dormir vindran els catalans i se t’endurant”.  Un mite vivent d’un passat de glòria i terror.

 

 

Genis del cinema mut: Charles Chaplin (II)

” Aquest dijous 8 de maig ens ha visitat CHARLES CHAPLIN ” CHARLOT ” , així en majúscules, de la mà d’Albert Beorlegui, hem rigut, commogut, admirat i sobretot hem gaudit d’un geni del Setè Art, a través de les pinzellades de les seves pel · lícules, amb que ens ha obsequiat durant la seva confèrencia.

No hem hagut de recórrer al nostre bagul dels records, el seu talent és universal i com qualsevol obra d’art intemporal, en el breu però intens repàs de la seva vida, que en una hora l’amic Albert, ens ha anat desgranant, hem assistit al seu encimbellament, a la seva glòria, a la seva lluita per mantenir la seva filosofia de l’humor, a la seva persecució en aquella etapa obscura i tenebrosa del Mccarthysme, que tant de mal va produir, al seu exili forçat i després voluntari, a Suïssa, al reconeixement que l’Acadèmia de Hollywood li va prodigar ja en el seva postrera etapa, que passarà als annals de la història com l’aplaudiment més llarg, emocionant i palpitant que ha hagut, en resum, la història d’un geni.”