Arxiu de la categoria: 2016-2017

Sortida cultural a Besalú i Girona

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El passat 13 de Maig, Les Aules vam fer una sortida cultural a la ciutat medieval de Besalú, situada a uns 30 quilòmetres de Girona, vam sortir a les 8 del matí, amb la preceptiva parada discrecional   i a  les 10 estàvem en aquesta població, tot seguit vam iniciar la visita cultural que prèviament havíem contractat amb el Departament Turístic, on vam poder contemplar tota la monumentalitat i bellesa dels seus edificis, hi ha dos aspectes culturals clarament diferenciats, potser el més important el que abasta tota pel que fa a la societat hebrea, amb els seus carrerons, habitatges i sobretot el perfecte estat de conservació de la piscina a on es purificaven segons el seu credo i religió, l’altre aspecte és el purament medieval, amb l’església, el magnífic pont, situat sobre del riu Fluvià i diverses construccions, que la fan molt interessant i atractiva de visitar i recórrer.

Un cop finalitzat el recorregut, vam tenir un temps discrecional per visitar la població, alguns vam fer alguna compra, altres vagarejar a consciència, cal esmentar el bon temps que ens va acompanyar,  i a  les 14 hores ens dirigim al Restaurant Can  Quel, a la mateixa població i  on tots gaudim d’un excel·lent menjar, per la qualitat  d’aquesta , per l’ambient familiar i companyonia de tots els assistents, en fi un matí  complet . 
Després del dinar, sense pressa però sense pausa, vam iniciar el viatge a Girona, on ens esperava la inauguració del Girona en Flors “Temps de les Flors” una bellesa i un regal per als ulls, la quantitat de flors, ornaments, Girona ja de per si és un plaer de visitar, doncs li afegim una exposició floral com la dita que vam tenir l’inmens plaer de contemplar i podem afirma que poques vegades podrem igualar tanta bellesa.

Esgotem  tot el temps que vam poder per poder estar en aquesta ciutat i molt a pesar nostre, va tocar l’hora de tornar a casa.

Exposició de gravats i obres de Ramon Calpe Gimeno

“Tot nen és un artista -deia Picasso-.

El problema rau en seguir sent un artista quan creixes”.

Ramon Calpe ha tingut afició al dibuix i la pintura des de ben petit.

Autodidacta, espontani, creatiu, utilitza moltes formes d’expressió artística-

En pintura, ha fet obra a llapis, aquarel·la, acrílic i oli.

Li atrau enormement la tècnica del gravat.

Així -esperit inquiet- es matriculà el 2008 a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona,

per tal de conèixer la tècnica des de l’ inici, Sap transformar un tronc abandonat

-polint-lo, acaronant-lo, respectant la forma original- en una meravella escultòrica

feta de natura i de gust.

Ramon Calpe ha exposat els seus treballs en diverses ocasions

a Corbera de Llobregat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

4 de maig durant la inauguració

Mostra de ceràmica de Quima Guima

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

QuimaGuima ha presentat quatre escultures de gran format, realitzades a mitjans dels anys noranta amb fang refractari i cuites amb forn de gas a 1280ºC de temperatura.

“Maternitat” i “Penjats” aspres i dòcils al mateix temps, son un homenatge al fang, el material mes abundant de la natura. Un material que ens ha acompanyat al llarg de l’historia i que s’ha emmotllat a les nostres necessitats.

Aquestes dues peces ens parlen de la plasticitat i docilitat del fang que si se’l respecta sempre es deixa modelar.

“La columna dels incompetents” i el “Triomf de la incompetència”, les altres dues obres, parlen de la incompetència, tant de les persones amb alts càrrecs institucionals com de qualsevol persona que no fa be la seva feina.

 

 

Mostra de pintures de Carme Cadena

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dijous 1 de desembre vàrem inaugurar una mostra de pintura de la nostra companya Carme Cadena; exposa una mostra dels seus treballs a l’oli, on podrem contemplar, la varietat de paisatges, bodegons, escenes, totes ells amb una tècnica depurada i amable.

SORTIDA CULTURAL A SOLSONA I MONESTIR DEL MIRACLE

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El passat 28 d’octubre, vam fer la primera sortida cultural d’aquest Curs 2016-2017 i la vam fer a Solsona, en principi pot ser que el lloc no cridés molt l’atenció, a mes Solsona no és precisament una ciutat molt nomenada, però ens vam anar per veure-la.

La sortida una mica retardada per l’intens trafico, no va ser obstacle perquè arribéssim amb temps a complir tota la programació, vam fer la parada obligada en l’anada i ens plantarem a l’hora fixada a la ciutat, allí ens esperava el nostre guia l’Albert, una troballa de professionalitat i coneixement; primer ens vam anar a la Catedral i al Museu Diocesà, impactant el que vam veure, no ens imaginàvem que contingués tant objectes arqueològics, tan ben conservats i molt però que molt interessants, una vegada efectuada aquesta primera visita, sortim amb una idea mes considerada i atenta del que anàvem a veure , continuem el periple pel nucli antic, amb els seus edificis i la seva artesania de fusta rematant-los, unes veritables obres d’art, passejant i gaudint de l’art, vam fer una breu parada i visita a Els Gegants, preciosos i amb una particularitat que tenien els ulls de cristall, la qual cosa els donava una aparença de vitalitat i proximitat; després d’unes 3 hores de voltar, xopar-nos d’història, Solsona va ser una ciutat molt important en el seu dia, arribem finalment al Pou de Gel, una sorpresa que ningú es podia imaginar aquella construcció tan ben restaurada i la magnificència de l’espai i per a el fi destinat, cadascun va fer volar la seva imaginació, traslladant-se a aquells anys, segles en què funcionaven aquests magatzems, l’objecte dels quals era acumular el gel que treien de les geleres i tenir-lo disposat perquè la població el utilitzés en el seu moment a dia quotidià.

Ja començava a notar-se un cert apetit i ens vam anar tranquil·lament al restaurant, tot un encert d’atenció, excel·lent menjar i gran companyonia, ens vam agafar el temps que vam voler i tot seguit ens vam anar a la ultima visita en el Monestir del Miracle, molt a prop de la població on es venera la Verge del Miracle, allí un monjo benedictí procedent de Montserrat d’on depenen ens ensenyà tot el recinte, edificacions, una meravella, sobretot un exemple d’arquitectura civil renaixentista i barroca, destacant sobretot l’impressionant retaule barroc

Com ja començava el crepuscle a ensenyorir-se de la tarda, ens pugem a l’autocar i cap a casa.

En resum, una sortida cultural encertada i sorprenent, a partir d’ara ningú podrà objectar les bondats de Solsona.

CONFERÈNCIA DE JOSE MARIA MENA

ELS SILENCIS VAN PARLAR MES QUE LES PARAULES.

Perquè d’est titulo? Sens dubte, per la discreció, per la mesura a matisar sense acritud les visibles misèries que de vegades exhibeix la justícia i sobretot el tacte en evitar qualsevol comentari que pogués donar lloc a una interpretació no desitjada, així definim la magnifica i impagable conferencia-col·loqui, moderada per l’advocada i periodista Magda Gomez, amb el qual l’exfiscal de Catalunya, José Mariah Mena, ens delecto en l’hora i mitja, en l’Auditori de la “Mallola “ davant un publico expectante i lliurat per endavant.

Ens va parlar dels seus inicis, de quan va ser destinat a les Illes Canàries, amb el seu bagatge de Dret en el seu equipatge i disposat a exercir de fiscal de forma equitativa, la qual cosa no esperava ni imaginava és que el caciquisme imperant en aquest territori, fora mes fort que el tercer poder de l’Estat.

Castigat per aquest enfrontament, va ser destinat a Barcelona, on en les seves pròpies paraules va conèixer a una societat, avançada i pensant.

A partir d’aquest moment, va anar un continu desgranar de les seves vivències. ens va parlar de com va ser nomenat per al cas Banca Catalana, dels diferents judicis en els quals ha hagut d’intervenir, de com hi ha una corrupció en els jutges, certament pocs o molt pocs, però en contra del que suposem, la compra pecuniària d’un jutge, és minima, sent la mes comuna la palmadita, en l’esquena, les paraules de lloances, la complicitat i gairebé en tots els casos a canvi d’aquesta pobresa de la seva estima, els jutges dictaven sentències afavoridores als interessos contraris a la mata.

Ens va parlar de la seva percepció dels diferents casos que avui copen els diaris i altres mitjans informatius, el cas Noos, Gurtel, Ets d’Andalusia, etc.etc. que són molts i variats i ens va expressar de forma contundent , la seva confiança i esperança en què finalment la justícia s’apliqui sense cortapisas ni pressions.

En resum un regal per a les nostres oïdes, que se’ns va fer molt breu i el nostre agraïment per la seva presència, certament ens va fer pensar i com és el nostre lema de les Aules, “ el pensament ens fa lliures “

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.