Arxiu de la categoria: 2017-2018

Sortida cultural a Sant Sadurní d’Anoia i Vilanova i la Geltrú

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un viatge apassionant als orígens del cava:

Codorníu és sinònim de la història d’una família de viticultors que es remunta al segle XVI. És l’empresa familiar més antiga d’Espanya i una de les més antigues del món. Actualment compta amb més de 450 anys d’història.

Manuel Raventós, el gran impulsor de Codorníu, va contractar el 1895 a l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch (coetani de Gaudí) per ampliar la bodega. L’edifici que va construir simbolitza la fructífera aliança entre la naturalesa i la tasca humana i és un homenatge de pedra al silenci del cava. Des de 1976 són Monument Històric Artístic i un dels exemples més impressionants de l’arquitectura dedicada a l’elaboració i la criança de vins.

És on, des de fa un segle, les Caves Codorníu realitzen la segona fermentació i criança a una temperatura sempre constant. El 1872, Josep Raventós Fatjó va elaborar cava per primera vegada a Espanya seguint el “Méthode Traditionelle”. I utilitzant raïm autòcton del Penedès: Macabeo, Xarel·lo i Parellada. D’aquesta manera va instaurar una industria complentament nova a la regió i va vincular la marca Codorníu a la història del cava.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Masia d’en Cabanyes és una casa-museu situada al municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf). La masia d’en Cabanyes està dotada d’equipaments soci-culturals i actualment acull també el Centre d’Interpretació del Romanticisme de Manuel de Cabanyes, que difon el llegat dels Cabanyes, alhora que promou el coneixement del moviment Romàntic.

L’any 1975, Joaquim de Cabanyes Ricart, en representació dels seus germans, donà l’edifici de la masia i tots els objectes artístics que contenia, a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, mentre que aquest, es comprometia a conservar-lo, adequar-lo com a equipament cultural i a adquirir la finca que l’envoltava.

El març de 2014 la Generalitat de Catalunya li va atorgar el distintiu de Bé Cultural d’interès Nacional, en la categoria de monument històric, i també va delimitar l’entorn de protecció de l’edifici

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer va ser fundada el 1884 per Víctor Balaguer. Va ser un dels últims ministres de Foment i d’Ultramar. Va proposar el nomenclàtor de l’eixample barcelonès. Escriptor i poeta prolífic. El museu conté obres pròpies i cedides pel Museu del Prado.

Gemma Humet: Cançons d’avui.

GEMMA HUMET , cantant nascuda al 1988, pertanyent a la anomenada “generació mil·lenial”, va créixer en una família educada en la música i la interpretació musical. Als 18 anys abandona la carrera de pianista clàssica i s’enfonsa en el món de la música Jazz.  Comença la seva trajectòria com a cantant de Jazz ingressant en l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya.

Sempre rodejada d’excel·lents músics de renom, (Toti Soler oToni Xuclà, entre d’altres)  la seva veu i la música que interpreta està repleta de sons i aires del Mediterrani.

Cantautora compromesa amb la història recent, ha demostrat una valentia  i fermesa en posar poesia a histories de dolor col·lectiu i individual i envoltar-les d’ esperança.

És una cantautora i solista de gran projecció que ens va oferir un concert ple d’emocions i bellesa.

El passat dia 3 vam tenir l’ocasió de tenir-la en les Aules, on ens va oferir un recital de cançons pròpies, amb una picada d’ullet al seu tio Joan Baptiste Humet, encadenant-les una per una,  amb una prèvia explicació del tema, interpretació que se’ns va fer molt curta.

5 MIRADES AL CAPVESPRE

L’interès per portar endavant aquest projecte, és el resultat de reunir a l’entorn del concepte “Capvespre” a cinc aficionats a la fotografia, deixant que cadascú encari la idea i l’evolució intercanviant opinions i criteris.

Components del grup:

TON GASULL

LLUIS MENOYO

JOSEP PERARNAU

CARLES SERRAIMA

DOLORS VILALTA

Capvespre és un moment, una llum, una sensació, una atmosfera determinada. La llum del cel canvia de color i d’intensitat, des de la posta del sol fins el moment que no hi ha llum i el cel es negre.

Cada fotògraf ha enfocat aquest projecte a la seva manera, escollint la temàtica i la línia de treball que ha considerat més convenient, tot seguint un relat visual.

El resultat final inclou cinc diferents aproximacions al que s’olora, es veu i se sent al capvespre. Cinc mirades personals, cinc maneres d’entendre i explicar, a través de l’objectiu de la càmera, el que és el capvespre.

Totes les fotografies han estat captades a l’entorn de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Sortida cultural a Mollerussa

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El passat dia 27 d’Octubre i tal com estava programat, a les 8 en punt, vam emprendre la sortida cultural a Mollerussa, Castell del Remei i Montfalcó Murallat.

Amb un ambient excel·lent i amb moltes ganes de conèixer-ho tot, previ una parada en el camí per a l’obligat cafè, vam arribar sobre les 10,30 a Mollerussa, directament ens vam anar al Museu Vestits de Paper. Havíem sentit parlar molt, potser teníem una certa idea del que anàvem a veure, però tots nosaltres ens preguntàvem que ens deparava un museu amb vestits de paper, els comentaris de molts de nosaltres a la sortida, “sorprenent, extraordinari, admirable”, un món creatiu, uns dissenys espectaculars, el que els dits hàbils poden arribar a expressar amb un material tan simple com és el paper.
Entre les singularitats de Mollerussa, pot ser la més coneguda és el Concurs de Vestits de Paper que es celebra des de fa 50 anys. El museu és fruit d’aquest concurs, en la actualitat compta amb més de vuitanta vestits exposats.

Amb un excel·lent sabor de boca pel que vam poder veure, ens vam dirigir tot seguit al Museu Casa del Canal, un altre tema, un altre contingut, però altament instructiu, la història de la construcció del Canal des de l’any 1852,

l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell de Mollerussa es un centre d’interpretació dels canvis que va suposar pel territori la construcció d’aquesta infraestructura. Uns canvis que van ser tan paisatgístic com econòmics i socials en una plana que era coneguda com el clot del dimoni, per les seves condicions extremes.

Gràcies al Canal d’Urgell aquesta terra aspra es va convertir en el pulmó verd de Catalunya que rega fins a cinc comarques de la plana de Lleida: la Noguera, l’Urgell, el pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià.

Van haver de passar més de 60 anys perquè els pagesos de la zona aprenguessin a fer funcionar l’aigua del canal d’Urgell i comencessin a produir en l’agricultura de regadiu.

Tot seguit, deixem Mollerussa i ja amb el temps just però a l’hora de dinar, arribem al Castell del Remei, una finca agrícola, que posseeix el celler més antic de Catalunya, amb un castell, un santuari, un petit llac entre vinyes i arbreda i un bon restaurant.

La seva història com a nucli estratègic es remunta a gairebé 2.000 anys d’antiguitat, durant els quals el Castell del Remei s’ha anomenat Choris, Cortis, Torre de Cortesa, Torre de n’Eral, Torre del Bisbe i Torre del Remei. Així mateix, ha estat propietat del Comtat d’Urgell, del Bisbat de Solsona i, fins a principis de la dècada dels anys 80 del segle XX, va pertànyer a la família Girona, representant de l’alta burgesia catalana.

També va ser clau per a la construcció i el desenvolupament del Canal d’Urgell.

Al segle XIX va constituir la major hisenda de regadiu de Catalunya amb la incorporació dels avenços tècnics propis de la Revolució Industrial, que encara es poden observar: un molí, una destil·leria, una boteria per a la criança de vi i una ferreria.

Con ja ens estaven esperant, menjar distesa, conversa agradable i un bon ambient, a les quatre teníem la visita organitzada al celler, així que sense perdre temps vam fer un recorregut per les instal·lacions, molt ben explicada i comentada, al final el qui va voler comprar els excel·lents vins que produeixen ho va fer i com encara ens quedava una mica de temps, vam visitar el Santuari que ens van obrir per a nosaltres.

El temple, obra de l’arquitecte Antoni Fisas Planas, constitueix una significativa mostra del classicisme italianitzant que conté magnífiques pintures murals de l’artista Josep Obiols Palau.

Vàrem passejar bora el llac de la finca, una tarda molt agradable.
Apurant ja el temps, ens vam anar a l’últim lloc a visitar Montfalcó Murallat, aquí la sort no ens va acompanyar, perquè una vegada al peu del mateix la carretera d’accés era tan estreta que l’autocar no va poder pujar, quan puguem en una altra ocasió ens traurem aquesta espina.
I això és tot, vam arribar a origen, ens acomiadem, havent passat tots un dia molt agradable.

I fins la propera sortida.