Arxiu de la categoria: Xerrades

CONFERÈNCIA DE JOSE MARIA MENA

ELS SILENCIS VAN PARLAR MES QUE LES PARAULES.

Perquè d’est titulo? Sens dubte, per la discreció, per la mesura a matisar sense acritud les visibles misèries que de vegades exhibeix la justícia i sobretot el tacte en evitar qualsevol comentari que pogués donar lloc a una interpretació no desitjada, així definim la magnifica i impagable conferencia-col·loqui, moderada per l’advocada i periodista Magda Gomez, amb el qual l’exfiscal de Catalunya, José Mariah Mena, ens delecto en l’hora i mitja, en l’Auditori de la “Mallola “ davant un publico expectante i lliurat per endavant.

Ens va parlar dels seus inicis, de quan va ser destinat a les Illes Canàries, amb el seu bagatge de Dret en el seu equipatge i disposat a exercir de fiscal de forma equitativa, la qual cosa no esperava ni imaginava és que el caciquisme imperant en aquest territori, fora mes fort que el tercer poder de l’Estat.

Castigat per aquest enfrontament, va ser destinat a Barcelona, on en les seves pròpies paraules va conèixer a una societat, avançada i pensant.

A partir d’aquest moment, va anar un continu desgranar de les seves vivències. ens va parlar de com va ser nomenat per al cas Banca Catalana, dels diferents judicis en els quals ha hagut d’intervenir, de com hi ha una corrupció en els jutges, certament pocs o molt pocs, però en contra del que suposem, la compra pecuniària d’un jutge, és minima, sent la mes comuna la palmadita, en l’esquena, les paraules de lloances, la complicitat i gairebé en tots els casos a canvi d’aquesta pobresa de la seva estima, els jutges dictaven sentències afavoridores als interessos contraris a la mata.

Ens va parlar de la seva percepció dels diferents casos que avui copen els diaris i altres mitjans informatius, el cas Noos, Gurtel, Ets d’Andalusia, etc.etc. que són molts i variats i ens va expressar de forma contundent , la seva confiança i esperança en què finalment la justícia s’apliqui sense cortapisas ni pressions.

En resum un regal per a les nostres oïdes, que se’ns va fer molt breu i el nostre agraïment per la seva presència, certament ens va fer pensar i com és el nostre lema de les Aules, “ el pensament ens fa lliures “

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Mostra de Pintura de Mari Ángeles Abad

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dijous 5 de maig vàrem inaugurar una mostra de pintura al “pastel” de la nostra companya Mari Ángeles Abad. Mari Ángeles mostra en les seves obres el domini de la pintura al pastel treballada amb procediments innovadors en els quals taca dibuixant directament amb el color, mitjançant traços nets i enèrgics. Per a ella, tant el dibuix com el color, representen una sola cosa, són un mateix vehicle d’expressió.

Aprofitem per felicitar-la pel seu treball.

Conferència / Concert

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ensemble Dialoghi: Haydn íntim

En aquesta vetllada hem descobert el Joseph Haydn (1732–1809) més íntim a través d’una selecció d’obres escrites per a dues formacions en trio. Començarem amb alguns dels Trios per a baríton, viola i violoncel que Haydn va compondre per al Príncep Nikolaus de la família Esterházy, a les ordres de la qual treballava. El príncep tocava el baríton, un instrument de corda emparentat amb la viola de gamba, però en aquesta ocasió la part del baríton ha estat interpretada pel clarinet d’amore que té també un ampli registre i una tessitura similar que propícia els efectes dramàtics.

Ensemble Dialoghi estava format per Emmanuel Balssa (violoncel), Núria Pujolràs (viola) i Lorenzo Coppola (clarinet d’amore).

Hem començat el trimestre amb un concert/conferència en el qual Lorenzo Coppola ens ha donat una classe magistral per acostar-nos a un Haydn íntim.

Visita al MNAC

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dissabte 14 de novembre es va visitar la secció d’Art Romànic del Museu d’Art de Catalunya MNAC, amb el tema: “La Màgia del Romànic Català”.

Ens vam apropar a l’art romànic, aquest estil que tan arrelat tenim entre nosaltres, vàrem percebre aquesta realitat sota una visió més entenedora i propera guiats per el professor Xesco Ramos.

L’AUGGE comença el curs parlant d’ètica i política

Una conferència sobre ética i política de la prestigiosa filòsofa Victòria Camps va obrir el 8 d’octubre el nou curs de l’Aula Universitària de la Gent Gran (AUGGE) del Baix Llobregat, amb seu a Esplugues. Es tracta d’una experiència engegada a finals del 2010 i que ha anat creixent any rere any i que ara compta amb més de 150 persones associades, la majoria de la ciutat, però també de poblacions veïnes.

L’AUGGE ofereixx als seus associats -i a les persones que o no ho són a un preu simbòlic de cinc euros per sessió- cada dijous una conferència de gran interès, tant per la temàtica com pels ponents. Aquest mes inicial, a més de Victòria Camps, que va defensar necessitat de “cultivar en la política les virtuds de l’honestitat, la transparència i la responsabilitat”, per l’auditori de la residència La Mallola han passat l’expert en pensions Luis Vicens Recuenco i el cinèfil Albert Beorlegui -per parlar sobre Allo que el vent s’endugué– i properament (el 5 de novembre) ho farà el president del Cercle d’Economia, el veí d’Esplugues Antón Costas.

Durant l’acte inaugural, l’alcaldessa, Pilar Diaz, va assenyalar que “m’agrada que aquesta aula sigui un espai de coneixement i de talent, perquè enmig del soroll diari, de l’actualitat que ens empeny amb les presses, les urgències i la immediatesa, cal trobar espais i temps per a la reflexió”.

El Pont d’Esplugues núm. 234

 

 

 

Quan l’art europeu dansa amb els “ballets russos”: 1909-1924

 

La nostra benvolguda professora,  l’Imma Fontanals, ens va donar una conferència totalment inesperada i original. L’art total en l’òpera i els ballets. La renovació i la influència en la societat del seu temps del nou art. Ens va recordar l’exposició que va haver a Caixa Fòrum a on es va veure físicament els vestits, decorats, pintures, etc.

Els Ballets Russos va ser una cèlebre companyia de ballet creada l’any 1907 per l’empresari rus Serguei Diàguilev, amb els millors integrants del Ballet Imperial del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, Des de 1909, fins al 1929, any de la mort  de  Diàguilev, la companyia va influir en totes les arts del moment. La professora Fontanals ens va descriure com va influir en la moda a més de les arts escèniques.

Diàguilev va contar amb obres originals per les seves  representacions de  compositors russos, francesos, espanyols: Mússorgski,  Borodín, Prokófiev, Stravinski, Anton Arenski, Ravel,  Debussy,  Fauré , Richard Strauss, Falla, Albéniz i molts més. Escriptors com Jean Cocteau va treballar com llibretista animat per Diàguilev en la seva creativa innovació de l’art.

En decorats Diàguilev col·laborà amb Leon Bask,  però després de la  guerra, (1914-1918) treballarà amb altres artistes, com Picasso, Matisse, Braque, Utrillo ,  Giorgio de Chirico, Pere Pruna, Josep Maria Sert, Nicholas Roerich, I molts altres.

 

 

Els almogàvers. La Gran Companyia Catalana d’Orient

 

Per el Dr. Salvador Claramunt. Dj 22 de maig del 2014.

Diuen que, en alguns llocs de la Grècia profunda, els més grans, quan volen recriminar alguna malifeta molt, molt grossa, encara avui juren: “Això no ho faria ni un català!”.

El Dr. Salvador Claramunt va fer primer de tot un repàs del nomenclàtor dels carrers de l’Eixample de Barcelona, on es reprodueixen molts dels noms històrics i èpics de la història medieval de Catalunya, entre aquests els de persones i llocs dels fets corresponents a la Gran Companyia Catalana d’Orient o Àlmogàvars.
Bibliografia:
  • Antoni Rubió i Lluch. Diplomatari de l’Orient Català: 1301 al 1409. IEC Barcelona. 800 pàgnes amb 717 documents reproduïts.
  • K.Setton. Los Catalanes en Grecia. Ed. Aymà.

Etimologia: Al-muganar, significa algaravia, els que provoquen algaravies. Almogàver.

Els Almogàvers eren mercenaris contractats per les forces polítiques nobles per a fer ràtzies en territoris enemics. Foren creats com a una força de xoc en temps de Jaume I per a fer incursions armades en territoris de serraïns. Eles seus membres, originàriament, eren catalans, aragonesos i serrans de Conca. Eren forts, prims, ràpids i agosarats.

Com a força de xoc i mercenària anaven allà on els contractaven. Així ens els trobem a l’illa de Sicília a finals del segle XIII, principi del XIV, en el conflicte nobiliari entre els nobles catalans i sicilians contra Carles II d’Anjou. Aquesta guerra va durar vint anys i es va cloure amb la Pau de Caltabellota (31/10/1302). Quan acaba aquesta guerra, els almogàvers ja no tenen feina i es produeix un temps d’espera, d’atur, on fan malifetes per Sicília. No sabien estar-se quiets. Sis mil homes armats i actius no podien estar ociosos.

Pere III el Gran té quatre fills, dels quals li sobreviuen tres. Un hereta Catalunya-Aragó, un altre Mallorca-Catalunya Nord i un altra els regnes exteriors de Malta i Sicília. Catalunya i França lluiten per l’expansió territorial i política per la Mediterrània. En aquesta lluita, hi havien forces conflictes. Els nobles volien posseir terres, títols i homes.

És llavors que el regent de Bizanci els crida a prop seu per lluitar contra els turcs. És en aquest moments que neix la seva estela de fama i desprestigi. Era l’any 1303. El seu cap, aleshores Roger de Flor, italià, té un contracte per als seus sis mil homes. Els caps d’origen Italià foren: Roger de Flor, Corberan d’Alet i Ferran d’Aunés. Els Catalans foren Ramon Muntaner (mestre racional i cronista de l’host) i Ferran Ximenis d’Arenós.

Abril a Setembre del 1303: primera incursió a Turquia.  Posteriorment Bernat de Rocafort porta mil dos-cents homes més, així com Berenguer d’Entença hi arriba amb cinc-cents més.

Quan arriben comencen a saquejar ciutats, amigues i enemigues. El rei bizantí s’adona de seguida del problema que té. Milers d’homes famèlics d’acció diner fàcils. Els envia a Turquia. Però en una d’aquestes, el fill del rei Andrònic II, Miquel IX, fa matar a Roger de Flor. Aquesta mort es produeix en un sopar amb la noblesa bizantina, que l’enverina. Els seus homes, fidels al seu cap, inicien l’anomenada “venjança catalana”, on durant uns quant anys aniran saquejant ciutats i més ciutats, des de la base militar de la ciutat de Gallipolis, a l’estret del Bósfor.

En aquests moments, la Companyia Catalana, es desentén dels seus caps nobles metropolitans de Sicília, i van per lliures. Són saquejadors que busquen el botí fàcil i ràpid, creant una estela de pànic i terror ben documentada i real. Arriben a saquejar els monestirs del Mont Athos a Grècia.  Més endavant la Companyia es retira a successivament a Casseràdia, Macedònia i Focea.  Els seus caps militars, Entença i Rocafort són assassinats al castell de Calàbria pel rei de Nàpols (francès).

El 13/3/1311 es produeix la batalla de Cefis on es constitueix davant d’Atenes el Ducat Català d’Atenes. Aquest ducat, encara que nominalment és vinculat a Catalunya, és independent en tots sentits.  Amb un període d’un segle, aquesta força s’anà perdent fins a desaparèixer definitivament a mitjans del segle XIV.

Avui en dia perdura a Grècia la dita que pretén fer por als més xics: “Sinó vas a dormir vindran els catalans i se t’endurant”.  Un mite vivent d’un passat de glòria i terror.

 

 

Genis del cinema mut: Charles Chaplin (II)

” Aquest dijous 8 de maig ens ha visitat CHARLES CHAPLIN ” CHARLOT ” , així en majúscules, de la mà d’Albert Beorlegui, hem rigut, commogut, admirat i sobretot hem gaudit d’un geni del Setè Art, a través de les pinzellades de les seves pel · lícules, amb que ens ha obsequiat durant la seva confèrencia.

No hem hagut de recórrer al nostre bagul dels records, el seu talent és universal i com qualsevol obra d’art intemporal, en el breu però intens repàs de la seva vida, que en una hora l’amic Albert, ens ha anat desgranant, hem assistit al seu encimbellament, a la seva glòria, a la seva lluita per mantenir la seva filosofia de l’humor, a la seva persecució en aquella etapa obscura i tenebrosa del Mccarthysme, que tant de mal va produir, al seu exili forçat i després voluntari, a Suïssa, al reconeixement que l’Acadèmia de Hollywood li va prodigar ja en el seva postrera etapa, que passarà als annals de la història com l’aplaudiment més llarg, emocionant i palpitant que ha hagut, en resum, la història d’un geni.”

 

Els origens de la pitura Nord-Americana. 2a Part

“Els origens de la pitura Nord-Americana. II” . Per Imma Fontanals. Dj 17/2/2013. Professora d’Història de l’Art, escriptora i Llicenciada en Filosofia de l’Art.

La professora Imma Fontanals que ens havia deixat amb la mel a la boca el dia anterior, comença a explicar la segona part, seguint amb la pintura els primers pintors d’Amèrica del Nord. Continua la lectura de Els origens de la pitura Nord-Americana. 2a Part

L’origen de la pintura nord-americana. 1a Part

“L’origen dela pintura nord-americana. 1a part”. Per Imma Fontanals. Dj 10-2-2013. Professora d’Història de l’Art, Escriptora i Llicenciada en Filosofia de l’Art.

Un cop més la professora Imma Fontanals amb la seva magnífica dialèctica, ens ha introduït en els orígens de la pintura Nord Americana. Ens va comentar que el tema tenia molt contingut que el donaria en dues parts, la primera part el mateix dia i la segona part la setmana. Continua la lectura de L’origen de la pintura nord-americana. 1a Part

Teatre… pur teatre

“Teatre…. pur teatre”. Dj, 21/3/2013. Per: Agustí Humet Professor Interpretació Musical i Director Acadèmic de l’ESAD del Institut del Teatre amb la col·laboració: Pianista: Xavier Algans i Actors: Carolina Rovira i Lluís Marquès.

La classe teòric pràctica va anar a càrrec del professor d’Interpretació Musical i director acadèmic de l’Esad de l’Institut del Teatre Agustí Humet i amb la col·laboració d’un pianista i dos alumnes de l’escola teatre. Va ser una classe diferent de les habituals en què els assistents col · laborem-hi, donant la nostra opinió sobre l’evolució dels assajos de la posada en escena d’una obra musical. Continua la lectura de Teatre… pur teatre