Com es va forjar una llegenda: “Lo que el viento se llevò”, per Albert Beorlegui.

“Aunque tenga que matar, mentir o robar, pongo a Dios por testigo, que jamás volveré a pasar hambre”.

Dit així, en castellà, que és com la vàrem sentir i veure, l’expressió d’Scarlett O’Hara sembla més contundent i dramàtica.

Tot és superlatiu al voltant de la novel·la de Margaret Mitchell: les dimensions del text original, la qualitat de la literatura, la tragèdia de la guerra civil americana, la neurosi dels personatges, els amors i els desamors, l’èxit estrepitós de la publicació del llibre, la impressionant posada en escena cinematogràfica, Clark Gable, Vivien Leigh, Olivia de Havilland…
Tot forma ja part del patrimoni mític col·lectiu i personal de moltes generacions
i de moltes cultures.

Dijous vinent, dia 22, a les 18 hores, a l’Auditori de la Residència La Mallola,

Com es va forjar una llegenda: “Lo que el viento se llevò”
per Albert Beorlegui.