Els origens de la pitura Nord-Americana. 2a Part

“Els origens de la pitura Nord-Americana. II” . Per Imma Fontanals. Dj 17/2/2013. Professora d’Història de l’Art, escriptora i Llicenciada en Filosofia de l’Art.

La professora Imma Fontanals que ens havia deixat amb la mel a la boca el dia anterior, comença a explicar la segona part, seguint amb la pintura els primers pintors d’Amèrica del Nord.

Gilbert Stuart és el que pintor del retrat de president George Washington i John Trumbull que pinta les pintures històriques més importants.

Als començaments dels Estats Units va haver uns corrents a favor dels anglesos i federalistes i dels reis, altres més republicans i altres més afrancesats. Els que estaven a favor dels reis van haver de marxar. Els primers vint anys del segle XIX a la pintura i en la història són molt importants per al país.

Thomas Sully (1781-1872) pintura romàntica se’n va a Europa per emarar-se de la cultura europea, Thomas Sully és un pintor realista de molt poca qualitat, però ha passat a la història perquè va estar en moment d’ella molt important, i que ell va saber aprofitar, era planer i va fer el retrat de la Reina Victòria d’Anglaterra

A Amèrica hi havia com he indicat hi havia dos corrents pictòrics la de John Vanderyn (1776-1852) que és primer que es va França, Aaron Burr vicepresident i mentor passa a ser un fervent i apassionat del Neoclassicisme. En aquesta època va visitar els museus Europeus i va fer còpia de tots els pintors importants Europeus.

Al 1743 – 1826 a Virgínia és nomenat president de los Estats Units Thomas Jefferson, era un home molt culte apassionat de l’art neoclàssic i de comprar tot el que pogués i no era partidari de les guerres.

En aquesta època de la història sorgeixen pintors com Washington Alliston, pintor i escriptor, Frederick Edwin Church, Thoreau, etc. Pinten uns paisatges idíl·lics a la ribera del riu Hudson que és anomenada l’Escola del Riu Hudson.

Mentre a Europa els paisatges que pinta són inventats, a Amèrica els pintors pinten el que veuen a la natura viva.

La professora Imma Fontanals duu a terme la segona part del cicle amb el relat que fa el Cap Indi que visc a la riba del riu Hudson i que és obligat a abandonar les seves terres. Que és tot un profeta, descrivint com seria el futur d’aquelles terres, que l’home blanc no sabria cuidar i mimar fins a aquest moment ells tant havien cura.