Gemma Humet: Cançons d’avui.

GEMMA HUMET , cantant nascuda al 1988, pertanyent a la anomenada “generació mil·lenial”, va créixer en una família educada en la música i la interpretació musical. Als 18 anys abandona la carrera de pianista clàssica i s’enfonsa en el món de la música Jazz.  Comença la seva trajectòria com a cantant de Jazz ingressant en l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya.

Sempre rodejada d’excel·lents músics de renom, (Toti Soler oToni Xuclà, entre d’altres)  la seva veu i la música que interpreta està repleta de sons i aires del Mediterrani.

Cantautora compromesa amb la història recent, ha demostrat una valentia  i fermesa en posar poesia a histories de dolor col·lectiu i individual i envoltar-les d’ esperança.

És una cantautora i solista de gran projecció que ens va oferir un concert ple d’emocions i bellesa.

El passat dia 3 vam tenir l’ocasió de tenir-la en les Aules, on ens va oferir un recital de cançons pròpies, amb una picada d’ullet al seu tio Joan Baptiste Humet, encadenant-les una per una,  amb una prèvia explicació del tema, interpretació que se’ns va fer molt curta.

Gemma Humet: Cançons d’avui.

La Gemma Humet, havia d’haver intervingut el passat 22 de febrer

No va ser possible.

Diuen, però, que a la Gemma Humet se l’ha de sentir i se l’ha de veure!

No va passar desapercebuda aquell 11 de setembre -com ja ho havia fet a unes altres Diades amb unes altres cançons- cantant “Venim del Nord, venim del Sud” d’en Lluís Llach.

Ni quan fa poc la vàrem veure a la tele al costat d’en Serrat.

Amb una veu molt càlida i propera, Gemma Humet canta a l’amor i a l’esperança, -“Tu saps el que costa tornar a començar”- i “que no per tot tenim respostes” i que cada dia moren moltes il·lusions al Mediterrani i que a Barcelona, el març de1938, mentre fugíem de les bombes, sabíem que “res ens pot prendre l’amor, les flors ni el port”.

La tindrem entre nosaltres.

Dijous vinent, a les 18 hores,

a l’Auditori de la residència La Mallola,

en un Concert d’excepció,

Gemma Humet: Cançons d’avui.

No ens ho podem perdre!