L’origen de la pintura nord-americana. 1a Part

“L’origen dela pintura nord-americana. 1a part”. Per Imma Fontanals. Dj 10-2-2013. Professora d’Història de l’Art, Escriptora i Llicenciada en Filosofia de l’Art.

Un cop més la professora Imma Fontanals amb la seva magnífica dialèctica, ens ha introduït en els orígens de la pintura Nord Americana. Ens va comentar que el tema tenia molt contingut que el donaria en dues parts, la primera part el mateix dia i la segona part la setmana.

Ens va explicar l’evolució de la pintura a través de la formació de país, com va començar a forjar els Estats Units, que al principi van ser 13 estats. La jove Amèrica es mira a la vella Europa, els països colonitzadors asfixien als colons amb els seus impostos abusius. La revolta del Te, així es declara la guerra de la independència.

És a Amèrica al 1775 fins el 1783 durant la guerra, és on es forgen els pilars de l’humanisme. No com ens han ensenyat que va ser a França, aquesta va tenir lloc sis anys després. Com un país nou ha de crear noves estructures, hi ha un paral·lelisme entre l’art i la vida diària.

Fins el 1918 Paris és el centre de l’art, a partir de la segona guerra mundial és New York és el centre de l’art.

És una mentalitat molt diferent de la nostra, una forma de veure d’una altra manera la pintura. Les primeres pintures estan en les universitats, i van ser pintades per recrear la història de la creació d’un nou país. La pintura va de la mà de la creació del nou país, dels costums i la mentalitat dels seus habitants que procedeixen del camp.

L’art és una altra manera d’entendre la vida, és una societat molt puritana, mentre a París les dones van amb “meriñaques” i desconjuntades, als Estats Units van tapades fins al coll.

Els pintors més importants de la primera època colonial són: Robert SEKE 1707-17, Coplay 1737-1815, Benjamí West 1738-1820. John Trumbull pinta la declaració de la independència el 4 de juliol de 1776.