Models femenins en l’imaginari artístic

En la conferencia que la Professora Inma Fontanals ens va donar a connexa brillantment com ha estat representada la dona a través de les diferents èpoques . Un petit resum del que baix poder prendre seria:

Las representacions conegudes han estat les “Venus” al 2.500 A.C. (Paleolític), símbol de la terra generadora de vida o deessa mare de la terra. El paleontòlegs senyalen que les representacions d’animals com per exemple d’Altimira ens donen a conèixer el tipus de animals que hi vivien. En el cas de las Venus de malucs amples i pits grans, representació d’abundància per tant de vida.

100 A.C. Cultura Nayarit veien una dona parint, també com homenatge a la dona com a fon de vida.

 Unknown-1

2.500 A.C. Egipte, Faraó “Micerino”, ell com a reencarnació del Deu a la Terra, esta representat com a figura idealista del home esculpit amb formes geomètriques un pas per davant de la Deessa i la muller. Per els egipcis la vida del mes enllà es el que conte.

1.341 A.C. Egipte, El Faraó monoteista Akenaton (Amenofis IV) va instaura el culte al sol . Las escultures trobades son mes naturalistes, emprant formes arrodonides e inclòs s´ha trobat relleus i baix relleus amb representacions quotidianes de la família com el Faraó amb el seus fills. 1a esposa Nefertiti (Berlin). De la 2ª dona el seu fill Tutankamon mori amb 16 o 17 anys, es va trobar la seva tomba el 1920 per Howard Carter i ha permès coneixer millor la cultura Egípcia.

500-200 A.C. Grècia, Venus de Milo. La política del rey Pericles va estar inspirada baix el concepte de democràcia entenent al home com a centre del mon, neix la filosofia, l´art,      las lleis, las polis urbanes. Al Segle V A.C. es construeix el Partenón (Fideas) obra arquitectura a nivell del home. Es representa al home idealitzat, igual que la dona (però un segle després). Es busca en las escultures bellesa, harmonia, d’idealització i perfecció humana sent el anomenat Cànon de Policleto el que marca que l´alçada de la figura de 5 caps i de la cara 3 nassos.

Segle II D.C. Roma, Representació de una dona alletant com a símbol, amb una lectura realista i naturalista .

Es el que diferencia l´art de les dos cultures, Grècia idealitza al home, jove, atlètic …. Roma el representa tal com es vell, amb arrugues, etc….

1100 – 1125 D.C. Vera Cruz de Maderuelo (Segovia). La vida es el que importa no el mes enllà. L´art es com un llibre obert on home pot conèixer les escriptures, la nuesa esta prohibida. Es l´esplendor del romànic, art proper al home, art rural, auster, humanista.

1120 D.C. Art Gòtic. La temptació d´Eva, relleu en pedra de la catedral de “Saint Lazare (Autum)” representa a Eva entre serp i dona tornant-se a veure el cos de la dona junt a representacions naturalistes.

Un pas dels artistes pintors va ser passar de la pintura al temple al oli.

Renaixement, amb matisos ven diferenciats el que va desenvolupar Alemanya o Italià. Amb artistes com Van Eych (1432) o Durero, el home torna a ser el centre de un mon real, reneix d’intel·lectualitat que mira el mon Grec i Roma origen de la filosofia, la ciència. A Holanda esta Erasme de Rotterdam pensador humanista; Luter va a Roma , coneix la vida dissoluta dels papes i de qui els envolta, torna a Alemanya , tradueix la Bíblia al Alemany, es el temps de l’impremta, fa publica una nova manera de veure la religió basant-se en les antigues escriptures, sorgeix la protesta d´aquí el protestantisme.

1488, Italià . Neix el retrat, els nuvis se intercanvien els seus retrats. Domenico Ghirdandaio pinta a la núvia de perfil vestida de casament, rodejada de símbols com una flor pansida símbol de que la bellesa es efímera i del valor dels sentiments interiors, la modèstia, la virtut, es fan presents.

1460 , Alemanya. Van der Weyden retrat on la núvia baixa la mirada, símbol de puresa, austeritat.

1485, Italià. Botticelli, naixement de Venus (retrat de Simonetta), els ideals femenins tenen els pits petits, les panxes grans les espatlles caigudes. Neix el mecenatge als artistes, ells treballen per comerciants com els Mèdici que busquen prestigi a través de les seves obres.

1520 – Rafael, tornem a veure el retrat de una núvia, mai mirarà al pintor , reflexa de la bellesa interior front a la física simbolitzada en la flor pansida.

1515-20, Tiziano simbolitza aquí en amor profà amb la nuesa y un paisatge amb conills als fons en contraposició al diví, puresa. Temes religiosos

1523 – Lorenzo Bernini, Èxtasis de Santa Teresa de Jesús

1545 – Manierisme Bronzino, crisis de valors, representació de la dona en temes “picants”

1618 – Rubens, època de Felipe IV, representació de la dona corpulenta, sana en contraposició a l’escassesa d´aliments, temps de guerres, misèries, malalties.

1745 – Rococó, Fragonard la dona frívola.

1735 – David, època napoleònica, exaltació dels herois.

Neix la lliberta en l´art, els artistes ja no estan sotmesos a pintar o esculpir temes de caràcter religiós, retrats, herois mitològics, etc.. Neixen noves representacions de les dones en ambients romàntics com les de Delacroix en 1827 o on les protagonistes son planxadores i la dona es representa en la seva vida quotidiana com pinta Munch, 1894.

1863 – Monet, Olímpia nua, amb sabates i llac al coll . …………. Andy Warhol, retrat de Marilyn Monroe com a símbol de la dona en una societat de consum.

Montserrat Sastre