Quan érem feliços

“Quan érem feliços”. Per Rafel Nadal. Dijous 20 de desembre.

La conferència va ser sobre el llibre escrit pel conferenciant, en el qual explica la seva infància, adolescències i les seves vivències. Ho va fer amb tant sentiment que ens va
arribar al cor, en això va influir altra variant que és una època viscuda per la majoria dels assistents.

El llibre comença quan amb nou anys quan arriba a l’internat de frares per estudiar, a on ell feia un temps estava desitjant anar com els seus germans. La seva mare li desfà la
maleta i li ensenya fer el llit. Quan la seva mare li fa un petó i s’acomiada d’ell, des del balcó de la seva habitació la veu que es va i es posa a plorar. És una de les coses que més li impacte i com la mort del seu germà al mar.

Comento que des d’aquest mateix moment va començar a escriure el llibre, no en paper però si en la seva ment. Se centra en la seva infantesa, els records tan agradables que té i l’important que per a ell va ser el pertànyer a una classe mitjana, amb molts germans i en constant contacte amb la natura.

El llibre és un homenatge als seus pares i la seva generació, que es sacrifici en l’època de transició i oblidar la guerra. Era una altra forma de vida molt diferent de la d’avui en
dia, els petits feien la seva vida i la gent gran la seva. Ell té la idea que els nens de la seva generació eren més autònoms, els grans estaven més presents però eren menys controladors que som avui dia. Parla de les tradicions en blanc i negre, una Girona de l’època i després es va transformar en color.

És un llibre d’homenatge a la seva família principalment les seves dones, en un context diferent i els sentiments són iguals, i és perquè els seus néts vegin com es vivia en l’època.

Ara que ell és avi, procura el tenir un dia a la setmana lliure per portar el seu nét a passejar, per estar en contacte amb la natura i anar a tirar pedres al riu.

Un cop acabada la conferència, la Coral Amalgama va fer la seva actuació.