Raimon, la nota, el crit, el so, Per Jordi Amat Fusté.

“Contra Franco es cantava millor”, titolava fa poc un diari digital.

Diuen que anava en moto, de paquet, camí de la universitat, de Xàtiva a València.
“La cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent”.
19 anys! I calia cridar molt per tal que el vent del 1959 no s’endugués la veu.
En arribar a València, només s’havia d’escriure el que restaba d’emocions complexes.

Raimon, però, és molt més que “Diguem no!”, i que “Jo vinc d’un silenci” i que “He deixat ma mare sola a Xàtiva” i que les cançons d’Ausiàs March.

Ens ho recordaran dijous vinent.

Dia 23, dijous, a les 18 hores,
a l’Auditori de La Mallola,
Raimon, la nota, el crit, el so,
Per Jordi Amat Fusté.