Vincent Van Gogh, entre l’angoixa existencial i l’eufòria creativa. Per Jordi González Llàcer.


Escrivia Vincent Van Gogh: al seu germà -el seu gran confident-: “Somnio que pinto i després pinto els meus somnis”.

Aquestes cartes són les que ens permeten apreciar els sentiments i estats d’ànim d’un dels més apreciats artistes moderns.

Els Girasols,  la Nit Estrellada, la Cadira, la Sembra a la tarda… tant de color, tanta riquesa, tanta bellesa sortien, tanmateix, dels pinzells de qui afirmava:  “Només davant del cavallet, sento una mica de vida”.

Dijous vinent, dia 29, a les 18 hores,
a l’Auditori de la residència La Mallola,

Vincent Van Gogh,
entre l’angoixa existencial i l’eufòria creativa.

Per Jordi González Llàcer.